Entre tots ho aconseguirem

Construïm la República Catalana

El dia 1 d'Octubre els catalans vam votar l'inici del nostre futur, vaig votar SÍ. La República Catalana que vam declarar a l'octubre sha d'acabar de construïr.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Espanya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Espanya. Mostrar tots els missatges

diumenge, 31 d’agost del 2014

HEY! (ESPAÑA!)

He revisat el tema Hey, de Júlio Iglesias, i només canviant unes paraules el significat varia molt.

España!
no vayas presumiendo por ahí
diciendo que no puedo estar sin ti
tú que sabes de mi. 

España!
ya sé que a ti te gusta presumir
decir a los amigos que sin ti
ya no puedo vivir. 

España!
no creas que te haces un favor
cuando hablas a la gente de mi amor
y te burlas de mi. 

España!
que hay veces que es mejor querer así
que ser querido y no poder sentir
lo que siento por ti. 

Ya ves
tú nunca me has querido ya lo ves
que nunca he sido tuyo ya lo se
fue sólo por dinero ese querer

Ya ves
de que te vale ahora presumir
ahora que no estoy ya junto a ti
que les dirás de mi. 

España!
recuerdo que ganabas siempre tú
que hacías de ese triunfo una virtud
yo era sombra y tú luz. 

España!
no se si tú también recordarás
que siempre que intentaba negociar
yo era un río en tu mar.

Ya ves
tú nunca me has querido ya lo ves
que nunca he sido tuyo ya lo se
fue sólo por dinero ese querer

Ya ves
de que te vale ahora presumir
ahora que no estoy ya junto a ti
que les dirás de mi. 

España!
ahora que ya todo terminó
que como siempre soy el perdedor
cuando piensas en mi. 

España!
no creas que te guardo algún rencor
es siempre más feliz quien más pagó 
y ese siempre fui yo.

Ya ves
de que te vale ahora presumir
ahora que no estoy ya junto a ti
que les dirás de mi..

DÉJAME

La lletra de Déjame, de Los Secretos és una lletra de desamor que pot explicar ben bé el sentiment que rau entre els catalans respecte Espanya.

 

               El vídeo de la cançó (en acústic)

Déjame (España), no juegues más conmigo (Catalunya),
esta vez (2014), en serio te lo digo (CAT)
tuviste una oportunidad (Concert econòmic),
y la dejaste escapar (amb les negatives).

Déjame, no vuelvas a mi lado (ESP),
una vez, estuve equivocado (CAT),
pero ahora todo eso pasó,
no queda nada de ese amor (regió/autonomia).

No hay nada que ahora ya, puedas hacer (ESP)
porque a tu lado yo (CAT), no volveré, no volveré (Independència).

Déjame, ya no tiene sentido,
es mejor que sigas tu camino (sense CAT),
que yo el mío seguiré (9N2014),
por eso ahora déjame (Ser lliure).

No hay nada que ahora ya, puedas hacer
porque a tu lado yo,
no volveré, no volveré.

Déjame, ya no tiene sentido,
es mejor que sigas tu camino,
que yo el mío seguiré,
por eso ahora déjame,,

Tuviste una oportunidad
y la dejaste escapar...




dilluns, 8 d’octubre del 2012

Vull separar-me (de Lluís Llach)


Avui una persona coneguda m'ha enviat aquest escrit i ho vull compartir. Ho vull compartir ja que en som molts que ens sentim identificats amb el sentiment que descriu en Lluís. Hi ha espanyols que ens entenen però  
espero que llegint això n'hi hagi encara més que arribin a comprendre'ns.

Vull separar-me



Escolta Espanya, hem arribat al final de camí. Vull separar-me. No m'havia
pas imaginat fa uns anys que arribaria a aquest extrem però això nostre no
té futur. Et veig com un/a compny/a antipàtic/a que em maltracta i
m'explota. No em sap greu recordar que t'he estimat i que m'he esforçat per
salvar la nostra relació, però tu m'has tingut sempre com una propietat.
T'he servit i has presumit de mi. M'has dit alguns cops que m'estimes però
amb la boca petita i només quan has buscat alguna cosa de mi. És ben trist,
després del que jo he fet perquè anessim millor.

Encara hi ha coses que m'agraden de tu, no em fa res reconèixer-ho. Per
exemple la teva preciosa llengua castellana. Quina pena que durant tots
aquests anys no hagis mostrat cap interès per la meva.

Tenim una història i uns fills junts, però ara vull trencar amb tu. Conec
bé les teves estratègies. Em diràs que tu, sense mi, no seràs rés, que ens
necessitem. Per a tu, la manera d'arreglar les coses és que jo renunciï a
ser el que sóc. Te n'adones? Mai no havia pensat que pogués sentir el
desamor que sento per tu. Em sap greu.
Ara convindrà que ens posem d'acord i veiem com partim les coses i com
seguim pujant els fills. Tinc clar que t'hauré de passar una pensió.
Cap problema. Parlem-ne i fem números. Sempre has portat malament que jo
guanyi més que tu. Amb la generositat que t'he demostrat sempre.
Que absurd!

Podria fer-te retrets. Podria dir-te, per exemple, que no t'has pres
seriosament la meva manera de ser i les meves ganes de viure a la meva
manera. Això nostre podria haver estat un èxit, però ara et vull dir adéu.
Si pot ser, civilitzadament. Fins ara no t'has cregut que prendria aquesta
decisió, però, ja no és problema meu. Què faràs? Mira de mantenir una mica
de dignitat, si pots. Jo em sento amb ganes de viure i tinc molts projectes.
No et dic aquella frase que tant t'agrada que s'atribueix la mare de l'últim
rei musulmà de Granada (llora como mujer por lo que no has sabido defender
como un hombre), perquè a més de masclista, deu ser falsa. Agafa-t'ho com
vulguis, però vull deixar-te. Que tinguis sort!


Adéu, Espanya!



Lluis Llach