Vull separar-me (de Lluís Llach)

Avui una persona coneguda m'ha enviat aquest escrit i ho vull compartir. Ho vull compartir ja que en som molts que ens sentim identificats amb el sentiment que descriu en Lluís. Hi ha espanyols que ens entenen però  

espero que llegint això n'hi hagi encara més que arribin a comprendre'ns.

Vull separar-me

Escolta Espanya, hem arribat al final de camí. Vull separar-me. No m'havia
pas imaginat fa uns anys que arribaria a aquest extrem però això nostre no
té futur. Et veig com un/a compny/a antipàtic/a que em maltracta i
m'explota. No em sap greu recordar que t'he estimat i que m'he esforçat per
salvar la nostra relació, però tu m'has tingut sempre com una propietat.
T'he servit i has presumit de mi. M'has dit alguns cops que m'estimes però
amb la boca petita i només quan has buscat alguna cosa de mi. És ben trist,
després del que jo he fet perquè anessim millor.

Encara hi ha coses que m'agraden de tu, no em fa res reconèixer-ho. Per
exemple la teva preciosa llengua castellana. Quina pena que durant tots
aquests anys no hagis mostrat cap interès per la meva.

Tenim una història i uns fills junts, però ara vull trencar amb tu. Conec
bé les teves estratègies. Em diràs que tu, sense mi, no seràs rés, que ens
necessitem. Per a tu, la manera d'arreglar les coses és que jo renunciï a
ser el que sóc. Te n'adones? Mai no havia pensat que pogués sentir el
desamor que sento per tu. Em sap greu.
Ara convindrà que ens posem d'acord i veiem com partim les coses i com
seguim pujant els fills. Tinc clar que t'hauré de passar una pensió.
Cap problema. Parlem-ne i fem números. Sempre has portat malament que jo
guanyi més que tu. Amb la generositat que t'he demostrat sempre.
Que absurd!

Podria fer-te retrets. Podria dir-te, per exemple, que no t'has pres
seriosament la meva manera de ser i les meves ganes de viure a la meva
manera. Això nostre podria haver estat un èxit, però ara et vull dir adéu.
Si pot ser, civilitzadament. Fins ara no t'has cregut que prendria aquesta
decisió, però, ja no és problema meu. Què faràs? Mira de mantenir una mica
de dignitat, si pots. Jo em sento amb ganes de viure i tinc molts projectes.
No et dic aquella frase que tant t'agrada que s'atribueix la mare de l'últim
rei musulmà de Granada (llora como mujer por lo que no has sabido defender
como un hombre), perquè a més de masclista, deu ser falsa. Agafa-t'ho com
vulguis, però vull deixar-te. Que tinguis sort!


Adéu, Espanya!



Lluis Llach