Entre tots ho aconseguirem

Construïm la República Catalana

L'Onze de setembre d'enguany(2015) vaig estar a la Via Lliure al TRAM37

El 25/05/2014 pels catalans és el primer pas per a Votar el #9N2014 i va guanyar el SÍSÍ.
Després de moltes negociacions hi ha hagut dues llistes JxS i CUP la primera ha resultat guanyadora i la segona ha fet un augment brutal. El poble català clama per la llibertat.

dimecres, 30 de setembre de 2015

UN ALTRE ANÀLISI QUE DEIXA CLAR QUE HEM GUANYAT SOBRATS:

(Rebut per whatsapp)

Missatge de Jordi Griera, enginyer expert en economia social.
"Tothom equivocat:
Amb el 100% escrutat i segons la web del Parlament, els vots reals vàlids han estat 4.077.934.
Els percentatges d'un plebiscit, s'han de calcular respecte dels vots vàlids.
No es poden comptar els nuls i els blancs a favor del NO, com està fent tothom.
Tampoc els vots dels que no votaven en funció del plebiscit sinó per altres raons: indignats, demòcrates, animalistes, pirates, etc.
Aquests darrers cal estimar cap a on anirien en cas d'un plebiscit i la millor estimació crec que és el repartiment que la pròpia votació ha donat per a la resta de la ciutadania.
Resulta això, que confio que s'entengui:

JxSí 1.620.973 39,75%
C's   734.910 18,02%
PSC 522.209 12,81%
CSíqueesPot 366.494 8,99%
PP 348.444 8,54%
CUP 336.375 8,25%
Unió 102.870 2,52%
PACMA 29.785 0,73%
RECORTES CERO-ELS VERDS 14.390 0,35%
GANEMOS 1.158 0,03%
PIRATA etc. 326 0,01%
TOTAL VOTS OK 4.077.934 (referència per als % de vot)
SI JxSí+CUP 48,00% (no el que s'està escrivint arreu)
NO C's+PSC+PP 39,37%
EN CAS DE PLEBISCIT REAL els vots dels altres partits, un 12,63%, es repartiran entre els del SI i el NO actuals en la mateixa proporció que el 48%/39,37%: 6,94%/5,69%
Resultaria:
SI JxSí+CUP 48,00% + 6,94% = 54,94%
NO C's+PSC+PP 39,37% + 5,69% = 45,06%
La meva conclusió és que un referèndum de veritat avui el guanyaria la independència per 55/45%."
Jordi Griera, enginyer expert en economia social

dimarts, 28 d’octubre de 2014

Petita Reflexió

Que em perdonin els amics gallegs, però els que ens han fet més mal políticament en les últimes dècades, són de Galicia.
Què vull dir amb això?  Que a més a més de votar per ideologia, haurem de començar a pensar a no donar el vot segons la demarcació de naixement. Tot i així,  en poc temps els catalans no ho patirem. Aquesta petita reflexió va per tots aquells familiars i amics nascuts al "Reino de España", aneu en compte en què voteu i a qui.

diumenge, 28 de setembre de 2014

REBUT PER WHATSAPP

Companys: UNA BOMBA
Ei, sembla ser que...
 
El TC no pot suspendre el Decret de Convocatòria perquè precisament és un Decret i no una Llei. El govern espanyol ha d'impugnar el decret davant el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC) qui el passat mes de març ja va dir que la consulta era legal. El TC només pot analitzar i sentenciar respecte la constitucionalitat de Lleis i no pas de Decrets.
 
D'altra banda, en cas que l'Estat vulgui anar judicialment contra el President Mas, atès que aquest és aforat, l'hauria de jutjar el TSJC i hauria de fer-ho en base a la comissió per part del President d'un delicte.
Convocar una consulta no és delicte segons el codi Penal actual (en Zapatero ho va eliminar del codi penal que, per decisió de l'Aznar, sí que incloïa com a delicte la convocatòria d'una consulta per prevenir el Plà Ibarretxe).
Nomès el codi penal espanyol contempla els delictes de sedició i rebel·lió que en tot el món, son delictes militars i com que el procés és clarament pacífic i democràtic, cap Tribunal i menys encara el TSJC el declararia culpable d'aquest delictes, que dit de passada quan el vulguessin jutjar ja seriem viatjant per la Galàxia
 
 
 

dimarts, 23 de setembre de 2014

GALLARDÓN HA AVORTAT!!!

Gallardón dimiteix després del fracàs de la llei de l'avortament

Rajoy havia retirat el projecte argumentant que no hi havia prou 'consens' per tirar endavant la reforma
 
 
El títol de la notícia me l'ha regalat la meva amiga M9Ntse||*|| #SíSí #V @moncapsa
 
Alberto Ruiz Galladón ha anunciat que dimiteix com a ministre de Justícia del govern espanyol. L'anunci, l'ha fet arrab de la decisió de Mariano Rajoy de retirar la reforma de la llei de l'avortament, un dels projectes estrella del programa de govern del PP. Aquest projecte ha quedat desat en el calaix de forma definitiva pel rebuig frontal de gran part de la ciutadania. A més, Gallardón ha afegit que deixava la política, després de trenta anys, i que renunciaria a l'escó que ocupa al congrés espanyol.
Gallardón li ha ratificat la decisió a Mariano Rajoy aquest mateix dimarts i ha fet l'anunci després que el president espanyol ha anunciat que renuncia a la Llei aprofitant la seva presència al Fòrum Mundial de la Comunicació. En declaracions a la premsa ha admès que el projecte no ha aconseguit el consens necessari per prosperar.

'En aquest moment, jo com a president del govern, crec que he pres una decisió que és la més sensata. Seguirem treballant per la cohesió i no podem tenir una llei que quan arriba un altre govern la canvia en el primer minut', ha sentenciat el president espanyol.

Crisi de govern

La seva marxa força una crisi de govern en una setmana clau. El president espanyol haurà de nomenar un substitut en els pròxims dies, coincidint amb el viatge oficial que tenia previst fer a la Xina.

La marxa del titular de Justícia coincideix també amb la imminent convocatòria de la consulta del 9-N per part del president de la Generalitat. El govern espanyol ja té enllestits els dos recursos que previsiblement presentarà davant del Tribunal Constitucional contra la Llei de consultes i la convocatòria, i ha de preparar també els seguents passos jurídics en reacció als moviments d'Artur Mas.

diumenge, 31 d’agost de 2014

PENSAMENTS INDEPENDENTISTES

Vaig escriure aquests pensaments el 06/01/2012 en les anotacions del facebook, els vull recuperar.


Abans de res em presentaré com a ciutadà català i independentista,

què vull dir amb això? Doncs que la meva lluita és la mateixa que la de milers /milions de persones -catalanes o no- que desitgen amb totes les seves forces viure en un país que se’l sentin seu, democràtic, que ningú els miri amb superioritat ni repulsa, només pel fet de demanar el què creuen que és el què necessiten.
Voler una Catalunya lliure i reconeguda en tot el món, amb una llengua oficial internacionalment, amb un govern que pugui decidir les seves lleis només basant-se amb el què el país necessita tot respectant  les lleis internacionals, no hauria de ser mal vist enlloc.
Un país on tothom és respectat i se’l fa seu sigui quin sigui el seu origen, un país en el que tots respecten els pensaments i  ideals del veí, un país on els nouvinguts arrelen i agafen com a seus la cultura, tradicions, idioma...
Alguns creuen que tenir sentiments catalanistes o pitjors, independentistes et fan una persona despreciable ja que segons ells tires per terra part de la seva història al desunir el seu gran estat, sense recordar que ens han malmès molts indrets i ens han robat identitat, tot i així... No estaríem més units amb la independència? Catalunya podria ser amiga o germana d’Espanya tal com ho és amb d’altres territoris mundials, però la cultura hispànica ens empresona en un estat que no és el nostre, ens desmotiva a estimar Espanya com una germana i el seu idioma com a amic, aquell idioma és imposat, naltros li podem donar la volta i parlem de la riquesa del bilingüisme mentre ells pensen que amb el seu n’hi ha prou. Tot això crea repulses entre dues cultures que podrien agermanar-se.
Alguna vegada he pensat com definir la nostra llengua i crec que amb un xic de seny i un polsim de cor, barrejat amb sentit comú i identitat, ho lliguem amb història i idioma i surt el CATALÀ.