EL CATALÀ LLENGUA DE DÉU

Del llibre: "Tradicions patriòtiques" de Joan Amades


Hi havia un matrimoni castellà que feia molts anys que eren casats i no tenien encara cap fill. Després de moltes prometences a diferents imatges advocades per el cas, varen tenir una nena preciosa com una rosa; però fou el cas que quant es feu grandeta va resultar ésser muda. Els atribolats pares varen fer nombroses proves i prometences per veure d tornar-li la paraula, però tot fou debades.

Fins als pares atribolats arribà la gran fama de miracler de Sant Salvador d'Horta, i decidiren de fer un viatge a Barcelona portant la mudeta per veure si li podia donar el do de la paraula. El Sant, en veure la nena, es limità a beneir-la i aquesta al moment parlà clar, sonor i vibrant, que deixà meravellats de joia als pares, els quals no sabien què els passava i es desfeien en paraules d'agraïment al Sant.

Quan ja feia una estona que pares i filla se n'havien anat de la presència de Sant Salvador, hi tornaren a trobar-lo, tots enfadats i furiosos, dient que la nena parlava de manera que no l'entenien, ni sabien què els deia i que, per ho haver-la d'entendre, tant se valia que no hagués arribar a parlar.

El Sant els digué: La nena parla en català com va parlar Déu Nostre Senyor el seu pas per la terra, com parlo jo i com parla tota la gent de la terra on es trobeu; fins vosaltres mateixos mentre es trobeu a Catalunya deveu voler parlar en català, encara que no sigui més que per cortesia i agraïment. Tan bon punt com la vostre filla arribarà a terres de Castella parlarà com vosaltres i con es costum de parlar en aquella terra, mentre serà ací a Catalunya ho farà sempre com ho féu Déu mentre hi estigué, com ho faig jo i tota la gent que m'envolta.

En efecte en arribar la nena a Castella, espontàniament i sense ni que ella mateixa se n'adonés, parlà en castellà.

Text extret de Llegendes

Josep Salvador

Tú que sempre ho has donat tot pels altres i has ajudat a tothom sense demanar res a canvi, se t'han emportat en un moment que no tocava, no era la teva hora.
Vas sortir de casa per fer una de les coses amb que més disfrutaves i no vas tornar mai. Vas caure en les mans d'aquell que se'ns emporta als que estimem, has fet un viatge sense retorn.

Hem passat bons i mals moments, és el què toca en una amistat, tot i així els mals moments s'obliden i queden els bons que són els que compten. Són els que ens ajuden a recordar-te i a estimar-te sempre, estiguis on estiguis.

Hem passat de tot, penes, alegries, ens hem barallat i emborratxat junts. Les hem viscut de tots colors però hi ha una cosa que, passés el què passés sempre has complert, defensar el què creus just.

Els últims temps han estat molt complicats per tú, però tot i així, necessitant més ajuda que ningú has seguit donant un cop de mà a tots els que ho han necessitat. Has fet com sempre, no voler preocupar als teus fent el màxim pels altres.

Moltes coses pendents, massa coses per dir que mai t'arribaràn, massa agraïments que no podràs rebre. Abraçades i encaixades de mans que quedaràn pendents per sempre. I el 19/07/12 quedarà com una data maleïda dins del meu cor.

Tot marxa i el temps passa però els records que tinc mai moriràn.

És injust que hagis estat tu.

                                            sempre et recordaré