Tú que sempre ho has donat tot pels altres i has ajudat a tothom sense demanar res a canvi, se t'han emportat en un moment que no tocava, no era la teva hora.
Vas sortir de casa per fer una de les coses amb que més disfrutaves i no vas tornar mai. Vas caure en les mans d'aquell que se'ns emporta als que estimem, has fet un viatge sense retorn.
Hem passat bons i mals moments, és el què toca en una amistat, tot i així els mals moments s'obliden i queden els bons que són els que compten. Són els que ens ajuden a recordar-te i a estimar-te sempre, estiguis on estiguis.
Hem passat de tot, penes, alegries, ens hem barallat i emborratxat junts. Les hem viscut de tots colors però hi ha una cosa que, passés el què passés sempre has complert, defensar el què creus just.
Els últims temps han estat molt complicats per tú, però tot i així, necessitant més ajuda que ningú has seguit donant un cop de mà a tots els que ho han necessitat. Has fet com sempre, no voler preocupar als teus fent el màxim pels altres.
Moltes coses pendents, massa coses per dir que mai t'arribaràn, massa agraïments que no podràs rebre. Abraçades i encaixades de mans que quedaràn pendents per sempre. I el 19/07/12 quedarà com una data maleïda dins del meu cor.
Tot marxa i el temps passa però els records que tinc mai moriràn.
És injust que hagis estat tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada