Entre tots ho aconseguirem

Construïm la República Catalana

El següent pas serà el proper Onze de Setembre i serà focalitzat en el Referèndum d'octubre. El dia 1 d'Octubre els catalans votarem el nostre futur, el dia 1/10. El proper 1-O votaré SÍ.

dijous, 14 de març de 2013

LA NENA QUE LI VAN DONAR TOT, LA DONA QUE HO ESTÀ PERDENT TOT

Aquesta és la història d'una nena que li van donar tot des que era petita, sa mare es va encarregar que no li faltés res i que estudiés una carrera de la que ara de gran només li serveix per fer la seva i no importar-li la resta de la humanitat ja que no pot valorar les coses ja que mai les ha hagut de suar.

Jo la vaig conèixer que voltava els 25 anys, semblava una noia normal, com qualsevol altra. Venia de família per una part empresària, per l'altra treballadora.

Mai ens vam arribar a portar bé, teniem un tracte normal/amable per respecte a terceres persones.

L'anava veient molt de tant en tant i va arribar el moment que vam començar a veure'ns sovint, gairebé a diari. Poc a poc va anar tornant-se despreciable, va canviar l'amabilitat pel despreci constant, era difícil veure-li un somriure. Mica en mica els rols que hi havia van cambiar i de ser un tú a tú, només importava ella.
Allò que tocava ho anava enfonsant i anava matant poc a poc un sentiment agradable.

Després de fer anar en orris un projecte va assolir el comandament d'un vaixell que sense grans ajudes navegava, això sí, la col·laboració havia de ser màxima. Ella va voler comandar la nau en solitari deixant enrere la feina d'altris.

Aquell gran vaixell amb ella a bord va anar empetitint-se però les onades no paraven de créixer, ella es convertí en un huracà que va fer perdre part de la tripulació, la més important. Ara ella, sola al vaixell, embogida, fent servir rates i coloms com a tècnics i mariners.

Aquest vaixell s'enfonsa, aquest vaixell s'ofega. A ella, en canvi, no sembla importar-li les pèrdues i només mira el seu bé.

Arribarà a bon port i l'esperaràn els caiguts? O s'estimbarà... Sola...


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada